Entrevista Ángel Burgas

Avui tenim el plaer de presentar-vos una entrevista a l'escriptor de noveles com L'anticlub, Noel et busca, L'ocupant o El club de la cistella: Ángel Burgas.

 Bon dia Àngel, ens congratula poder comptar amb tu. 

1. Quan vas començar a escriure?

 Vaig començar a escriure de ben jovenet. Era una nano molt creatiu (pintava, escrivia, feia teatre...). Llegia molt, i vaig voler crear els meus propis textos després de tantes lectures. A l’època de l’institut, jo escrivia contes i relats (gairebé mai poesia o diari), amb argument, capítols i personatges fent accions. Vaig deixar d’escriure durant la meva etapa universitària. Vaig reprendre l’escriptura de ficció durant els dos anys que vaig viure a Berlín, i ja no ho vaig deixar més. Vaig publicar per primer cop l’any 1999, un recull de relats per adults que es va titular Show (editorial Proa 1999) 

2. Que va ser el que et va atreure de la literatura?

 M’encantava llegir des de ben petit. El meu pare tenia una biblioteca completíssima i actual, i gràcies als llibres de la biblioteca se’m va enfortir el plaer per la lectura. Arriba un moment en el lector que valora no només la història que s’explica sinó també com s’explica (les figures literàries, els punts de vista, l’estructura del relat). Això és el que m’atreia: el món inabastable no només de l’argument sinó també de la forma. No només el què sinó també el com. Cada descobriment d’una nou autor (d’una nova veu) per a mi era meravellós. Com m’ho explicava García Márquez, o Vázquez Moltalbán, o Maria Àngels Anglada. La manera de crear històries i personatges dels grans mestres és el que em fascinava. També hi afegiria la meva passió pel cinema.

 3. Que solies llegir de petit?

 No sóc conscient d’haver llegit massa literatura infantil o juvenil. Potser el que ens feien llegir a l’escola (recordo Pedrolo) i les novel·les que estaven de moda als 70, especialment “Los cinco”, la sèrie d’Enid Blyton. Però gràcies a la influència del meu pare i la seva biblioteca, de seguida vaig descobrir autors per a totes les edats, que dic jo. Considero que la literatura juvenil és aquella que pot llegir tothom, també un jove. Però no cal que vagi destinada exclusivament a un jove. M’agradaven els clàssics (Verne, sobretot), i després va venir García Márquez. 

4. Com va ser la teva primera experiència com a escriptor?

 No sé si et refereixes a haver publicat per primera vegada. Com que ja ho explicaré a la pregunta següent, només dir que vaig tenir ganes de ser escriptor i publicar quan vaig sentir la necessitat que algú llegís allò que escrivia. Durant anys vaig escriure per a mi. Perquè m’agradava, per aprendre’n... però jo era l’únic destinatari d’aquelles pàgines. Un dia tot va canviar: vaig necessitar que algú (van ser un grup d’amics en una trobada que vam fer) escoltés i opinés sobre la meva creació literària. A partir d’aquell moment em vaig sentir escriptor.

 5. Com va ser la teva experiència editorial?( Explica’ns una mica els passos que vas seguir)

 La opció va ser presentar-me a un premi literari. Vaig triar un que es deia “Víctor Català de narracions”, i que ara es diu “mercè Rodoreda de contes i narracions”. No vaig guanyar, però vaig

quedar finalista. Aleshores l’editorial es va interessar per saber qui era jo (ningú no coneixia el meu no, és clar) i em van citar. Vaig parlar amb l’editor de Proa, l’editorial que convocava el premi. Li havia agradat l’obra i pensava en la possibilitat de publicar-la. Va passar ben bé una any abans que em diguessin que sí (entremig hi va haver un canvi d’editor) i finalment la van publicar. Dins del mateix grup editorial (Enciclopèdia catalana) hi havia una editorial de juvenil. Quan van saber que jo era profe, em van proposar d’escriure també per a joves.

 6. Com va ser el seu tracte?

 L’editor d’aleshores era Oriol Izquierdo (que després va ser president de la Institució de les Lleteres Catalanes). Vam comentar els contes que havia presentat al Premi i, tot i no saber com funcionava tot, em va semblar engrescat a publicar-los. Però ell va marxar i va entrar Isidor Cònsul. Va ser el meu primer editor. Jo m’esperava una relació més propera, però l’Isidor era una mica distant. Li van agradar molt els contes i em va buscar un presentador de luxe per a la roda de premsa de Show, l’Antoni Marí.

 7. Explica’ns una anècdota curiosa 

La Galera em va encarregar l’any 2007 una adaptació de “El doctor Jekyll i mister Hide”, de RL Stevenson per la seva col·lecció de clàssics universals. Stevenson és un autor del S XIX. El llibre el va il·lustrar Tha. El dia de la presentació a l’FNAC, abans de començar l’acte, se’ns va acostar una noia que va dir que era estudiant de periodisme a la UB i que feia una treball sobre el món del llibre. Ens va preguntar qui de nosaltres era el senyor Stevenson, que li volia fer una entrevista....

 8. Que creus sobre l’índex de lectura en España?

 Espanya no és un país de grans lectors, n’estic convençut. La lectura, entesa com a oci, té molta competència, especialment pel públic jove. Les grans editorials en són conscients i inverteixen en promocionar obres de lectura fàcil i que puguin arribar a lectors no massa preparats. D’aquí, penso jo, la gran repercussió de bestsellers. Parlant del joves, penso que l’escola i l’institut són centres fonamentals a l’hora de crear o consolidar nous lectors, i els professors i mestres són els mediadors ideals per generar-ne entre els alumnes. Un bon llibre farà un lector nou; un bon llibre aconseguirà que el lector entengui que n’hi deu haver d’altres de tan bons i que li poden proporcionar un plaer, el de la lectura, tan íntim i personal, i per això en buscarà més i no deixarà de ser lector. Un mal llibre, o un llibre mal introduït al nou lector, és sempre una porta que es tanca. Els llibres han de ser portes obertes, per això paga la pena una elecció raonada i conscient de la lectura prescriptiva a l’aula.

 9. Que faries per millorar-lo? 

El que he dit a l’apartat anterior: impulsar les bones lectures escolars per a generar lectors. Això em sembla fonamental. Costa fer un lector adult. Penso que és millor generar un lector des de ben petit. Provocar l’hàbit de la lectura com a plaer insubstituïble, com una activitat que enriqueix i que dóna una visió del món. Aprenem llegint, a més a més de passar-ho bé. Si no ho fem, ens perdem una part importantíssima per entendre el nostre món (els nostres veïns, les nostres ciutats, les nostres situacions quotidianes)

 10. Finalment, que creus sobre l’Ebook i el llibre convencional?

 Penso que costarà implantar l’ebook més del que es pensaven. Però també sé que, un cop l’ebook hagi arribat a les mans de tothom, serà imparable. Ara mateix, ens agrada sentir el tacte d’un llibre de paper, si més no a les generacions nascudes abans del boom de la informàtica. Ara és diferent. Vosaltres ja heu nascut amb la tecnologia punta, que és eficient, segura i pràctica. Esteu acostumats a relacionar-vos sempre amb una pantalla, un teclat o unes icones. La vostra generació serà de les primeres que en edat adulta imposaran, definitivament, l’ebook com a eina lectora. No em sembla malament, però ens acostumarem segur.

 Moltes gràcies per el teu temps i col·laboració.