Entrevista a Aina Li

Hola Aina Li, primer de tot moltes gràcies per donar-me l'oportunitat de realitzar-te aquesta entrevista. Encantada.
Hola. De res, estic encantada de que em vulguis fer una entrevista.

1.Ets una noia que estudia el batxillerat científic, peròassegures estar interessada en la literatura i el món de la lectura. Què penses fer en acabar batxillerat? La publicació del teu llibre ha fet canviar els teus projectes futurs?

Doncs la veritat és que tinc unes quantes carreres al cap, però encara res definitiu, tot i que reconec que totes les carreres que m’estic plantejant ara mateix són científiques. La veritat és que no, no crec que el fet d’haver escrit un llibre m’estigui condicionant en cap sentit el que faré després del batxillerat. És veritat que ara tinc aquesta porta oberta i podria seguir per aquest camí, però de moment segueixo bastant indecisa.


2. Quin consell donaries als joves com nosaltres a l’hora d’escriure?

Uff.. L’únic consell que crec que us puc donar és que res és impossible i que si us agradar escriure, endavant! Tot i que un consell que pot ser útil a alguna persona és que si arriba una moment en que no et ve la inspiració, no cal estressar-se, a tothom li va per moments.

3. Com vas rebre la notícia de la teva publicació de la teva obra?

La vaig rebre en persona a l’edifici de l’editorial durant una reunió. Recordo que quan vaig sortir de l’edifici encara no em creia que fos veritat, però amb una mica de temps em vaig anar fent a la idea.

4. Quins són els teus llibres favorits?

En aquest moment el meu llibre preferit és “El vigilant en el camp de sègol”, crec que queda bastant reflexat en la novel·la i en el meu blog. Us el recomanaria per llegir, però reconec que no és un llibre per tothom i no us asseguro que us agradi, tanmateix us animo a llegir-lo!

5. Explica’ns quin ha sigut el procés des que vas redactar la teva novel·la fins que va arribar a les mans dels lectors.
Crec que t’hauré de fer un resum perquè sinó aquesta entrevista seria eterna. Tot va començar amb un blog, un pròleg i un pseudònim el dia vint-i-sis de desembre. M’explico, vaig obrir un blog on vaig penjar un pròleg i el primer capítol d’una història que encara no sabia si tindria continuació, però la gent ho va llegir i em van dir que volien saber més, així que jo vaig continuar desenvolupant la història publicant un capítol de la història cada dia. Quan anava pel capítol deu, vaig rebre un comentari d’una noia que m’animava a intentar publicar el llibre, així que em vaig preguntar “I per què no?”, així que vaig enviar un mail al Grup 62, em van contestar i aquí estic.

6. Si haguessis d’identificar-te amb algun personatge que apareix en El NOI DEL BUS, quin seria?

Definitivament i sense cap dubte amb el Joan. Crec que a través d’ell he reflexat d’una forma indirecta com és la meva personalitat més que amb qualsevol altre personatge.

7. Com vas desenvolupar els teus personatges? Estan basats en alguna persona coneguda o simplement són creació de la teva imaginació?
Es van desenvolupar dia a dia, a través de la història, cada dia quan escrivia un capítol els hi posava una mica més de personalitat. Jo crec que són absolutament fruit de la imaginació, però també és veritat que tots els

escriptors posem una mica de nosaltres en els personatges, així que podria ser que m’hagués basat una mica en la meva vida.

8. En la novel·la El joc de Candy Crush juga un paper molt important, esta molt constant en ella, et consideres una jugadora constant d’aquest joc? Perquè has escollit aquest joc?
Actualment no, però reconec que durant una època, durant la qual vaig escriure el llibre, era una jugadora compulsiva del joc i crec que un gran percentatge dels adolescents també ho eren. Ara mateix ja no tinc ni l’aplicació en el mòbil. Doncs vaig escollir aquest joc perquè tenint en compte que hi havia molta gent que hi jugava, ajudava a donar un toc de realitat a la novel·la, com els busos, el Candy Crush és una cosa que la gent veu com cotidiana i totalment normal.

9. Quin consell ens donaries als bloggers joves?
No us preocupeu pel número de seguidors i realment disfruteu del fet de tenir un blog. Els blogs són una forma d’expressar-se, sobretot si són anònims, així que és una oportunitat per deixar anar la imaginació i la creativitat sense cap por.

10. Explica’ns, per a aquells que no et coneguin, com és l’Aina Li.
A veure, com sóc jo? La veritat és que em considero una persona bastant discreta, però a la vegada sociable sempre que faci falta. També sóc bastant creativa i sovint em distrec pintant o dibuixant. A vegades sóc una mica impulsiva, però això m’ha portat fins on estic, així que no sé si dir que és un tret negatiu...


11. Quan vas començar a interessar-te per la literatura?

La veritat és que la literatura sempre ha estat present en la meva vida, és com una constant. Quan era petita els meus pares cada nit em llegien un conte, quan vaig fer-me gran vaig començar a llegir-los jo sola i doncs aquí he acabat, amb un llibre escrit.

12. Que et va impulsar a escriure?

Sent absolutament franca, l’avorriment, les ganes de fer alguna cosa nova. Sent sincera, mai m’havia plantejat escriure un llibre, simplement un dia vaig decidir obrir un blog i allà va començar tot, no era res planejat, va ser molt espontani.

13. Sempre es diu que al jovent no li agrada llegir. Creus que és un tòpic o té part de veritat?

Crec que té part de veritat perquè no a tot el jovent li agrada llegir, de forma que una mica de veritat si que té. Però crec que no és pot generalitzar tant, perquè el jovent som masses persones com per poder englobar-nos a tots sota una mateixa etiqueta com la de que no ens agrada llegir.

14. Tu que ets jove i que, per tant, coneixes els gustos literaris dels adolescents, penses que els llibres que es fan llegir a l’escola fomenten la lectura o a l’inrevés?
Uff, aquí vec una pregunta controversial. Doncs crec que depén dels llibres i dels gustos literaris de cadascú. A mi personalment m’han agradat bastants dels llibres que m’han fet llegir a l’escola, però tinc amics als quals no els hi han agradat gens. En definitiva, crec que tot depén del llibre i de la persona.

Moltes gràcies per la teva paciència i el teu temps.
De res, ha estat tot un plaer.