Ressenya Zona prohibida

Benvinguts lectors una setmana més! Doncs sí, ja estem a Setembre, les vacances arriben al seu final. Arriba la monotonia de les classes... però no us atabaleu! Avui us porto una ressenya molt especial per coronar l'inici de la Setmana del llibre en català: Zona Prohibida de David Cirici.

Una distopia made in catalonia on la Daia i la seva bessona, l'Inge, viuen internes en una escola aïllada i automatitzada amb un centenar de noies més que han de ser la primera generació d'humans que sobreviuen als efectes d'una gran pandèmia. Inesperadament, una catàstrofe les obliga a marxar del centre i buscar refugi. És aquí on totes hauran d'enfrontar-se al món real, on la violència és una forma de vida i res no és el que sembla... 

La novel·la de David Cirici té un inici lent i pausat però a l'hora caòtic que fa que costi entendre les primeres pàgines de l'obra. Conforme es van passant les pàgines es fa més interessant amb un ritme lineal sense ser tan lent com el principi. És una obra amb 270 pàgines i no gaire gruixut que fa que es llegeixi bastant ràpid. Hi ha escenes que ens recorden a Divergent així com el fet de que la societat es divideixi en funcions igual que Els jocs de la fam però que també incorporen idees pròpies que fan de la barreja un resultat interessant. La novel·la és narrada per la Daia, la protagonista que aparentment es descriu sense una personalitat clara al igual que la majoria de personatges. 

En general un fil argumental bastant bo però amb un gran error en el desenvolupament del triangle amorós i en el dels personatges.