El cànon, un gran error occidental

El cànon, el gran error del segle XX ha delimitat el que ha de ser la literatura i el que no ha de ser. Com ha resultat hem obtingut un llistat d'homes poderosos als que venerar sense qüestionaments.

Per a aquells que no estiguin familiaritzats amb el cànon, aquest terme fa referència al conjunt de llibres clàssics que al llarg del temps ha esdevingut un llistat de llibres coneguts pels especialistes com un marc de creacions quasi sagrades, intocables. Tothom les venera sense qüestionar-se la seva composició pel simple fet que un crític i teòric literari anomenat Harold Bloom les va venerar sobre els anys 30 legitimant-ho amb la seva obra 'El cànon occidental'. 

Per a aquells que han tingut la sort de no apropar-se a ell, aquest cànon es podria resumir en dues paraules: Homes blancs. És més, el fet de pertànyer al cànon no suposava una garantia de literatura 'elevada'. Ni de bon tros... Bloom destacava figures les quals no qüestiono. Personalitats com Shakespeare, Charles Dickens o, si, fins i tot la pròpia Jane Austen. Però, certament, el llistat ascendeix a un gran nombre d'autors que han ocupat el lloc de grans autores silenciades per un major be; una masculinitat fràgil. No us equivoqueu... l'aparició de l'autora d' ' Orgull i prejudici' o Virgínia Woolf no salva el meu judici cap a ell, que amb la intenció d'amagar un masclisme desitja legitimar-se com a influència literària.

El més preocupant de tot és que aquest llistat ha delimitat al llarg del temps, fruit d'una selecció literària, el que suposa l'educació positivista que caracteritza els instituts. No ens hem parat a preguntar-nos de què està format aquest llistat que hem legitimat sense qüestionament per por a semblar poc intel·lectual, no tenir el nivell necessari per arribar a aquestes lectures de renom. Obres com 'Adolphe' són les que ressalten al cànon. Obres on les dones estan condemnades al suïcidi per una vida marital insuficient, dones que accepten la seva trista i tediosa vida que en mans dels autors són incapaces de resoldre els seus problemes. Homes que parlen de dones i que, davant la seva incomprensió, les etiqueten d'histèriques.

El cànon, és un club privat d'homes que fumen amb pipa i caminen pels carrers amb aires de superioritat, formant una selecció de llibres que expulsen la figura de la dona empoderada i que és creuen amb la potestat de parlar d'elles com si ells vinguessin a instruir al món de coneixements exclusius.

Layla Zaoui 

@laylazaoui_